PUBLICACIONS



Llibret 2002

Dedicat, com les falles, al món de les paraules i els números. Una part d'ell estava estructurada a mode de diccionari on es recollien tota mena de mots, referències a tòtems i tabús, "i altres guilindaines" redactades per diversos companys i companyes de la falla. El diccionari es completava amb un article d'Alejandro de la Cueva sobre Salvem l'Horta, un altre de Willy sobre l'euro, les impagables i particulars memòries d'Àfrica embastades per Eva Moreno i un nou article d'Alfons Cervera sobre les paraules. També hem de recordar la "Carta a Alba", on es planteja un hipotètic futur neorepublicà, un poema de Gilman sobre les paraules, un altre poema visual de Sergi Jiménez sobre les lletres de l'abecedari i un text de Jesús Tusón sobre el tabú. Al caliu de les paraules Vicent Cortés s'acostava al món de la narrativa oral, mentre que Lluís-Xavier Flores i Abat ens introduïa en el fantàstic món alacantí dels noms dels números. El llibret tancava les col·laboracions literàries amb un text de Juan José Millás i un nou poema visual de Seguí Jiménez sobre els números, i un altre del Pep Romero sobre l'aritmètica. Com a novetat, enguany els noms dels fallers i socis es tenia que averiguar enmig d'un gran encreuat dissenyat per Rafa Miralles. Entre les col·laboracions gràfiques, hem de ressenyar les de Paco Aracil, Herregé, Carlos Maiques i Sergi Jiménez.



Llibret 2001

Sota la portada en forma de diari de The Fallancial Times. Arrancapin's Economist Xournal, s'amaga un monogràfic dedicat al mercat. En ell, per exemple, el professor Vicent Soler examinava la realitat econòmica de l'anomenat "eix mediterrani", el periodista Jordi Sebastià es referia al supermercat de la informació i el columnista Manel Manchón abordava el tema de la democràcia en el cas català. En altres escrits, Albert Toldrà feia una curiosa aproximació a la realitat dels mercats medievals, Josep Antoni Collado repassava l'actualitat política en clau mercantil i el Pep Romero reflexionava sobre els despertadors i el paper higiènic. Altres col·laboracions anomenades foren les d'Alfons Cervera, amb un article sobre les crua realitat de la societat de consum, la de Teresa Palomar, que ens parlava sobre el comerç just, la de l'arquitecte Josep María Sancho i Carreres, que es referia al fosc mercat de l'especulació i la de l'enigmàtic Nicolau Taboada, que ens sorprenia amb un conte d'allò més evocador. La nòmina de textos la tancava el reaparegut Julià Carles Lahiguera, sempre obsessionat amb el tema gastronòmic (a major glòria de la paella), mentre que l'inefable Gilman ens bombardejava amb tres (tres!) textos on feia gala de la seua ploma, desplegada sobre temes tan diversos com els mercats de València, els canvis en la textura urbana del barri d'Arrancapins i l'exitosa trajectòria teatral de la nostra falla. Entre les il·lustracions, hem de destacar els còmics de Herregé i els esbossos de Paco Aracil.


Llibret 2000

Llibret monogràficament dedicat, com les falles, al tema del soroll. A tal efecte, es va buscar una extensa nòmina de col·laboradors que des de diversos angles abordaren el tema. Així, el periodista Manolo S.Jardí es referia als excessos de l'imperi del soroll, Lluís Mesa i Antonio Pérez Collado, en sengles articles, parlaven sobre els sorolls de la festa, especialment palesos en la pirotècnia, tractada per Francesc Llop, i en les falles, abordades per Gilman, mentre què Alfons Cervera oferia el contrapunt tràgic del soroll de la guerra. L'escriptor Vicent Josep Escartí es referia a la contaminació acústica i Àlex Amorós ens parlava sobre l'inexplorat món del soroll i l'art. També comptaven amb l'erudit escrit de Sergi Gómez i Soler sobre el soroll de les campanes, l'article de Paco Aracil sobre el soroll al carrer Joan Llorens, l'informe sobre l'espai lúdic a la ciutat de València redactat per José Luís Carles i Isabel López, de l'Institut d'Acústica i una sucosa recerca etnogràfica de Josep Antoni Collado i Josemi Sánchez sobre els sorolls de la cultura popular valenciana. El monogràfic es completava amb un nou Informe sobre el Soroll, elaborat amb diversos materials bibliogràfics sobre la base d'un llibre del professor Amando García sobre els efectes nocius del soroll. La part més festiva del llibret recollia els esbossos i versos de les falles, on destacava l'article sobre el recentment estrenat Gegant Arrancapins, obra de Joan Iborra i Vicenta Llorca. La nota emotiva la posava un sentit article de Toni Mestre on esrecordava el recent traspàs de l'escriptor Enric Valor, patriarca de les lletres valencianes. Cal afegir que el llibret comptava amb les reeixides col·laboracions gràfiques dels il·lustradors Gerard Miquel, Paco Aracil, Oliverio Dumas, Ladislao Kubala, César Tormo, Pep Romero, Paco Ruiz i Ismael Rumbeu.



Llibret 1999

Amb una espectacular portada on diverses rodes dentades industrials il·lustraven la falla de "Benestar-màtica", el llibret de 1999 abordava monogràficament l'anomenada "societat del benestar". Entre els col·labo-radors podem destacar a Lluís Mesa, amb un article sobre les falles i el benestar, a Joan Marí, que també abordava el tema des d'una òptica política, a Carles Santana, que parlava sobre benestar i medi ambient, a Cristina Piris, que ho feia sobre benestar i dones, o als professors Antonio Santos i Maria Poveda, que parlaven de la crisi del welfare state. A més, els companys Pep Romero, Josep Antoni Collado, Lluïsa Miralles i Gilman arrodonien la feina amb diverses aproximacions temàtiques al tema del benestar. D'altra banda, el dibuixant Paco Ruiz ens sorprenia amb un impactant còmic sobre les conseqüències de l'atur. En la part estrictament fallera, Víctor Valero entrevistava a l'artista faller Vicent Almela, qui aportava algunes il·lus-tracions, i es retia un sentit homenatge al recentment desaparegut Vicent Ventura, tot reproduint un molt poc conegut article seu sobre les falles. Com a ressò del "Cor de xoc" de 1998, enguany es dedicava una pàgina del llibret al triomfant espectacle "Tot per la fama".


Llibret 1998

Curiosa portada, on es reproduïa una fotografia, obra d'Elena Garrido, d'una mena de pollastre que en realitat era un ésser humà ben doblegat sobre sí mateix. La publicació constava d'una secció d'entrevistes, on els protagonistes eren l'artista faller Josep Manel Alares, entrevistat per Víctor Valero, i Pablo Llorens, director de cinema d'animació, entrevistat per Rafa Miralles, amb il·lustració fotogràfica de Daniel García Sala. Entre les col·laboracions s'han de destacar un article humorístic de Benito Carles Reciós sobre el "compromís de Casp", un altre, obra de Alí ben Bufat de Benifato, sobre "la creació de lo regne", un escrit lúbrico-festivol sobre gastronomia obra de Vicent Borrego i alguns textos destrellatats del ja inevitable Gilman. En la secció "Opinió" es reproduïa un article històric de Joan Fuster sobre els bunyols, un altre d'Àlex Amorós sobre la hipocresia, i completaven el llibret els esbossos de les dues falles, el conegut "Arrancapins som...", així com l'explicació i relació de les falles i el programa de festejos. Amb tot, el més destacat del llibret de 1998 era el suplement "Cor de xoc", veritable revista rosa del cor què, arran de l'èxit teatral de "Teràpia de xoc", posada en escena per la trouppe teatral d'Arrancapins, informava complidament dels diversos esdeveniments socials que havien agitat la vida pública e íntima dels més famosos. La portada del suplement, d'inesborrable record, mostrava a "Su Excelencia" Vicent amb la companyia de Viçantica Collares en actitud certament acaramel·lada.




Arrancapins, 90 anys fent Història
Gil-Manuel Hernàndez i Martí
240 pàgines
Ed. Falla Arrancapins 1998

Una primera mirada històrica a la trajectòria de la comissió d'Arrancapins (Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades), des de la seua data de fundació (1908) fins l'any 1998, en que es compliren els 90 anys de la falla. Un intent per recuperar la memòria històrica, no només d'una falla, sinó del barri valencià en el qual s'arrela amb fermesa.
Utilitzant fonts documentals escrites, gràfiques i orals, la història d'Arrancapins comença pel repàs a les anomenades falles d'"Arrancapinos", entre 1913 i 1917, continua amb les falles plantades al carrer d'Àngel Guimerà entre 1924 i 1934, i aborda la constitució moderna de la comissió Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades entre 1935 i 1936. Després de la Guerra d'Espanya la falla reapareix en 1942 i subsisteix precàriament fins 1965. Després d'un breu lapse sense falles, a partir de 1968 es reconstitueix la comissió, que es consolida com a estable en un període que arriba fins 1978. A partir d'aquesta data es presta una especial atenció al delicat procés de transició fallera esdevingut a Arrancapins entre 1978 i 1983, únic en la seua espècie a la ciutat de València. Un procés aprofundit per allò que el llibre anomena la "revolució fallera permanent", encetada en 1984 fins a l'actualitat, i que ha fet d'Arrancapins una falla, i alhora una entitat cultural, totalment atípica dins el panorama faller valencià.
En suma, Arrancapins, 90 anys fent història, intenta aportar llum a un tros fonamental de la vida cultural del barri d'Arrancapins, alhora que es converteix en base de partida per a la futura reelaboració de la història de la nostra comissió, amb la perspectiva del centenari que es complirà l'any 2008.


Llibret 1997

Donat que els projectes fallers d'aquest any tractaven el tema central de la solidaritat, se sol·licità a diverses ONGs i associacions la seua col·laboració en les pàgines del llibret. Fins i tot en gener va tindre lloc una xerrada al casal a càrrec de membres d'Amnistia Internacional. I bona prova de que les entitats convidades respongueren és que en el llibret aportaren llurs articles Al Margen, Col·lectiu Lambda, Acsud-Las Segovias, AVACOS, Amnistia Internacional, Entrepobles, Joves contra la Intolerància, S.O.S Racisme, CEDSALA i SALAM, a més de comptar amb articles de Josep Martí Pérez Úbeda sobre el racisme a Àustria, de Marià Sánchez Soler sobre el neofeixisme i de José A. Antón sobre les ONGs i el model de cooperació. El llibret també arrodonia aquest tractament del tema de la solidaritat amb una exclusiva entrevista concedida per l'eurodiputat Jose Maria Mendiluce. També trobem una reflexió sobre l'individualisme grupal, de Willy, una peça satírica sobre la devaluació de la solidaritat i una entrevista, en el suplement infantil, de Víctor Valero al ja jubilat artista faller Vicent Cosí, gran artesà de cadafals infantils dels anys seixanta.



Llibret 1996

Portaven 14 anys que els fallers i falleres d'Arrancapins confeccionant el cadafal, al principi aportant idees i des de finals dels anys vuitanta dissenyant i construint tota la falla. En el llibret es passa revista de les falles plantades per la comissió des de 1983. Posteriorment, anaven desfilant els versos i articles referents a cada falla plantada des d'aquell cadafal dedicat al Mercat d'Abastos, i amb la conclusió final de que la majoria de coses denunciades des de 1983 no s'havien solucionat. En el capítol de col·laboracions deu esmentar-se la traducció al valencià d'un article de Gabriel Albiach, titulat "Franquisme amb rostre humà", el d'Honori Pasqual i Martí, de Vianants sobre l'urbanisme de València ("Falles que fan ciutat"), l'aportació de Pau Viciano, reflexionant al voltant de la manipulació de la història i les Falles, el de Toni Mestre ("Comunica, no comunica"), sobre els mitjans de comunicació al País Valencià, una nova reflexió sobre el neofeixisme de Josep Vicent Sanmartín ("Un fantasma recorre Europa: canvi i inquietud"). Un reportatge sobre un debat organitzat per la falla la voltant de les falles populars, Miquel Crespo parlava sobre l'ecologia i el reciclatge en "Consumerisme ecològic: els diners són verds", Àlex Amorós ho feia sobre el Jardí Botànic en "El capvespre del jardí" i es tancaven les col·laboracions amb una auca satírica titulada "M'agrada, no m'agrada" i un no menys satíric text titulat "La fallera tòxica". El llibret de 1996 s'acompanyava d'un suplement infantil, que contenia una entrevista a l'artista Víctor Valero, autor de la falla menuda, junt a un conte sobre una falleta fet per "Mila".



Llibret 1995

Aquell any, i ja que la falla estava dedicada al tema de la intolerància, el llibret desenvolupava també aquesta temàtica. En aquest sentit l'explicació de la falla era ben explícita, amb uns versos encartats redactats per l'escriptor Víctor Gómez Labrado. Seguia una "Carta oberta a Arrancapins", signada per Lluïsa Miralles, on es defensava la necessitat de ser tolerants i de lluitat contra qualsevol forma de intolerància. Contra els efectes de la guerra apareixia un poema d'Antoni Matutano titulat "El bram del soldat", així com una il·lustració de Burguitos al·lusiva al compromís d'Arrancapins amb la solidaritat i contra la intolerància. Sobre aquest tema versava l'article "Les Falles i la solidaritat. Quines falles, quina solidaritat" d'Alfons Cervera, on destacava els intents solitaris d'Arrancapins per tal de fer unes falles diferents i compromeses amb la problemàtica social. Les pàgines del llibret prosseguien amb una sàtira del món faller convencional en l'article "Despotisme de casal i frustració sexual", de Gil-Manuel Hernàndez, un altre article sobre el problema de la pobresa mundial i la immigració a càrrec de "Valencia Acoge", i una crida en forma d'acròstic poètic feta per La Ballarusca contra el racisme. El llibret continuava amb un poema de Marc Granell, i més articles a càrrec de Josep-Antoni Collado ("Qüestió de voluntat"), del comunicat de les "Dones de Negre" de Belgrad contra la guerra dels Balcans, de Vicent Torrent ("Cap a un nacionalisme solidari") i de Josep Vicent Sanmartín ("De la tolerància al feixisme"), de Francesc Bayarri ("Insubmissos en democràcia"), el col·lectiu Vianants, d'Illacrua, així com un manifest firmat per diferents grups titulat "No a les fitxes policials. Prou d'agressions feixistes". El llibret també contenia l'explicació de la falla infantil, titulada Bèstia, en clara referència a la supressió municipal de les escoletes infantils.



Llibret 1994

En l'editorial del llibret de 1994 Arrancapins es mostrava crítica amb presumptes falles "innovadores" que semblaven "d'una altra galàxia" i molt més crítica encara amb les falles conservadores, el que propiciava la sensació de creació de que "d'una illa meravellosa on tot el món opina i decideix, ningú és més que aquell que té al front i tots ens divertim sense deixar de ser nosaltres mateixos". És per això, que fent ús de l'habitual sàtira mordaç, es plantejara un "Arrancapins Tours", amb diverses rutes per la illa de la Disbauxa. Aquest tema s'arrodonia amb un no menys humorístic "Disbauxionari". El llibret es completava amb articles i aportacions com un escrit sobre gastronomia ("A la taula i al llit al primer crit"), un altre sobre "Fallers, folloners i farandulers", de Toni Torregrosa, sobre la música ("Il piacere") de Francesc Banyuls, sobre la xenofòbia, sobre el record del poeta Vicent Andrés Estellés, a més d'una instructiva nota al voltant d'En Diego de Villanueva i En Vicent Gascó, que donen nom al carrer Villanueva i Gascó. Cal destacar, igualment, un article, "La dècada", signat per "L'eduard", on, després de recordar els seus deu anys d'estada a Arrancapins, fa un resum dels despectius adjectius amb que se sol veure a Arrancapins. Una nova secció humorística titulada "Relax", on es parodiaven els anuncis de contactes, donava pas al llibret infantil, amb l'esbós del cadafal que portava per lema La guagua, i l'explicació feta pel faller Lluís Alabau, de 8 anys, amb dibuixos sobre un "viatge sense fronteres". El llibret infantil es completava amb receptes de papiroflèxia i endevinalles.


Llibret 1993

La radicalització de les denuncies expressades en els cadafals d'Arrancapins a principis dels anys noranta pot explicar-se en la mateixa editorial del llibret de 1993, on es feia una anàlisi molt crítica de l'evolució de la transició política. A més, en un article titulat "Tribulacions d'un faller no aliniat", Vicent Torrent emfasitzava la necessitat d'una festa plural, oberta a noves alternatives. La línia de denúncia urbanística prosseguia amb un article de l'Associació de Veïns Botànic sobre la contaminació sonora produïda pels pubs de la zona de Joan Llorens i es completava amb un breu però documentat acostament a la història del barri d'Arrancapins. El llibret es completava amb una nova reproducció del còmic de la batalla d'Almansa (Hemeroteca Arrancapins), l'homenatge als intel·lectuals Joan Fuster, Enric Soler i Godes i Josep Maria Llopart, desapareguts durant l'exercici 1992-1993, a més d'una peça literària de Julià Carles Lahiguera, un text de reconeixement del centenari de la Societat Coral El Micalet i una nova edició de l'Horròscop. El llibret es tancava amb una divertida i satírica secció de contactes i notícies curtes.




Llibret 1992

Novament el llibret acompanyava amb la seua estètica el tema i la forma de la falla. En aquesta ocasió, i ja que la falla feia una crítica de la degradació mediambiental, el llibret anava dins d'un sobre, que contenia una bossa de fem, una enganxina, un joc de l'oca del segle XVIII, junt amb un suplement especial -imprés en paper reciclat- d'un diari anomenat "La tribuna d'Arrancapins". En aquest suplement -en realitat el gros del llibret- apareixia una àmplia explicació i relació de la falla d'aquell any. Tot seguit es passava revista a l'estat de les aigües, l'aire, el bosc i els residus sòlids, proposant com a conclusions una sèrie de mesures per tal de contribuir a millorar el medi ambient. La resta del suplement reforçava els arguments ecologistes amb articles com el de "Una estoreta velleta..." de Miquel Crespo, "Òpera i natura", de Julià Carles Lahiguera, un apartat sobre bellesa i salut a base de receptes populars, un altre sobre receptes de cuina, un "Viatge al Maestrat" de Josep Antoni Collado, així com una sèrie d'il·lustracions de plantes medicinals valencianes. El suplement també contenia un breu article sobre la marxa nocturna a Arrancapins i la reproducció de l'esbós de la falla infantil. El suplement especial es completava amb un full de tamany diari, també titulat "La Tribuna d'Arrancapins".




Llibret 1991

El llibret de 1991 va ser, com la falla, tota una expressió de la filosofia fallera d'Arrancapins. De fet la portada es titulava "Expedient Arrancapins 1991", i el llibret era concebut com una mena d'informe o expedient policial on, per a presentar als membres de la comissió, s'usava el format de fitxes de delinqüents, amb grans dosis d'humor i sàtira. Però el que reafirma més la manera d'entendre les falles d'Arrancapins és el propi repàs que la falla fa de les seues característiques, que l'haurien dur a estar "fitxada". El capítol de textos es tancava amb una divertida enquesta titulada "Estàs preparada/preparat per a l'any 2.000?" i un enrevessat text sobre "La ciència exacta no existeix o el número diabòlic".




Llibret 1990

El llibret començava amb un emocionat record per a Roberto Romero Royo, el veterà faller i molts anys president de la comissió, que va morir durant l'exercici 1989-1990. El llibret, amb format de llibreta de cuquet amb una cartolina amb un expressiu dibuix al·lusiu al tema de la falla, contenia també una reflexió en forma d'article de Julià Carles Lahiguera, titulada "La dècada light", on lamentava el moderantisme social i polític generalitzat, front a les velles utopies revo-lucionàries que pensaven en transformar la so-cietat. En realitat, aquest article s'acostava al tema central de la falla de 1990, que sota el lema de La màquina del temps, intentava preguntar-se críticament sobre els esdeveniments que depa-raria al món la dècada dels 90.




Llibret 1989

Començava amb una editorial ben significativa del compromís adquirit pel col·lectiu faller d'Arrancapins en allò que hem anomenat la "revolució fallera permanent". En el text esmentat, i després de comentar el tema de la falla d'aquell any havia de ser construït pels fallers i falleres, s'enunciava de nou la filosofia que animava l'activitat d'Arrancapins. Tampoc faltà el record emocionat, en forma d'article, del vell faller de la comissió, i president honorari d'aquesta, Rafael Martínez Ordaz, més popularment conegut com Rafael el Sombrerer o "l'agüelo Rafael". Un faller, que com diu l'article, ja es trobava entre els fundadors de la comissió i tenia una manera a l'antiga d'entendre les Falles. El llibret contenia també una secció de comentaris satírics sobre l'actualitat ciutadana, un articles sobre la confecció de bunyols i xocolata, una nova edició del Faller-Hòscop i una no menys satírica secció d'anuncis i passatemps, que d'alguna forma, estenien en lletres els ninots reflectits en la falla.




Llibret 1988

Com que la falla que es va plantar en 1988 portava per lema La torre de les cultures, a la portada del llibret d'aquells any figurava "el guerrer emmascarat al castell d'Arrancapins" , una mena de guerrer de l'antifaç que, provist d'un escut amb les quatre barres, entrava per la finestra a la captura del moro.L'explicació i relació de la falla estava amanida amb dibuixos ben expressius i una grotesca simulació de la batalla d'Almansa acoblada a l'actualitat de la política i cultura d'aquells moments. A més, el llibret contenia un divertit còmic on amb les aventures del Guerrero del Antifaz s'explicaven les Falles i la falla Arrancapins. Un altre còmic amb dibuixos infantils relatava el programa de festejos per als més menuts. També apareixia un solt parlant sobre el Llibre del Repartiment, una secció titulada HorroSCopO-Falles 1988 i un altre solt retallable de la falla gran. Tancava el llibret una peça literària dedicada a un cavall. Amb tot, realment el llibret finalitzava amb la següent frase impresa sota la imatge del rei Jaime I: "Aquest llibret de la Falla Arrancapins es va imprimir l'any del 750 aniversari en que uns varen vèncer i conqueriren als altres. Que mai més torne a ser. Falles 1988".




Llibret 1987

La portada del llibret del 87 reproduïa un plànol antic de València amb un metro de mesurar creuant-lo, així com diversos dibuixos d'auques, junt al lema "Llibret Arrancapins". L'interior, fet sobre paper rosa, tenia uns continguts força interessants. Un article humorístic sobre la influència dels astres en Falles, un altre sobre el tarot, i un text d'elegia per Federico García Lorca. També figurava un article sobre els últims vuits anys d'urbanisme socialista, signat per Milo, arquitecte. Un altre sobre "Ecologia i ciutat", signat pel Grup Ecologista Llibertari (GEL), a més d'un escrit de Joan Carles Martí sobre la necessitat de conrear el valencià per tal de ser més valencians. També hi havia una divertida col·laboració literària de Julià Carles Lahiguera, una altra de semblant estil sobre el problema urbanístic, però anònima, i fins i tot un escrit firmat per gent de Ràdio Klara sobre l'afer de les ruïnes del palau del Reial de València. Amb tot, es pot destacar especialment, pel que té de testimoni històric, la reproducció d'una conversa parlant de l'evolució d'Arrancapins, titulada "Ja portem 10 anys de currelo per canviar les Falles, 10 anys de llibertat i democràcia a la falla". Un títol que resumeix ben clarament la percepció que teniem els protagonistes de la nostra recent trajectòria com a col·lectiu faller.




Llibret 1986

De nou aprofundint en un plantejament estètic innovador, amb una factura moderna i desimbolta, exempta de la típica iconografia fallera i plena de gravats i auques de l'antigor. Fins i tot les mateixes fulles del llibret eren de color taronja i la portada, de color rosa, reproduïa esbossos de falles de principis de segle junt al nou emblema de la falla. Com l'any anterior, el llibret contenia, a banda de les seccions habituals, articles, com una salutació de la fallera major als seus veïns, dos records emocionats de Josep Lluís Romero i Josep Antoni Collado a la persona del faller Robert Romero Martínez, mort en juliol de 1985, un poema de Juan Luís Bedina a la festa, un divertit article sobre les "marujes" d'Eduard Gisbert i Sampedro, o una interessant reflexió de Francesc Pérez Moragón sobre la necessària renovació de la festa. Al voltant d'aquest aspecte mereix ressaltar-se un article de Julià Carles Lahiguera sobre el Carnestoltes, on es reivindica l'esperit transgressor i subversiu del Carnestoltes en les Falles.




Llibret 1985

Un intent de reproduir els antics llibrets d'inicis de segle, amb profusió de gravats i articles. Una cita de Vicent Andrés Estellés obria el llibret, seguida d'una salutació ben explícita de l'esperit popular i obert de la comissió. Entre les col·laboracions Josep Antoni Collado també aportava un article sobre la història antiga i musulmana de la ciutat de València. També s'han d'esmentar l'article de l'Asociación Valenciana de Indumentaristas (A.V.I) sobre la indumentària valenciana, un altre article de Julià Carles Lahiguera sobre les auques valencianes, un de Pilar Roca sobre la història de la xocolata, a més del redactat per la Colla Biciecologista "Més lluny", sobre la necessitat del desarmament i un pacifisme real. Així mateix, cal fer esment de les col·laboracions literàries en prosa d'Eduard Gisbert i Sampedro, de Josep Lluís López Ruiz, en vers, o la col·lecció de refranys i endevinalles del Col·lectiu "Llengua bífida". En suma, els continguts dels articles i escrits literaris es polaritzaven en dos eixos: la reivindicació de la tradició valenciana des d'uns pressupostos progressistes, i el compromís amb temes político-socials d'actualitat, també des d'una línia marcadament progressista i amb una sensibilitat nacionalista, visible des del ús del valencià fins al tractament de la qüestió nacional valenciana.



Llibret 1984

La portada del llibret de 1984 representava una mostra d'una nova forma de plantejar-se la festa, almenys tractant d'eixir d'uns paràmetres estètics tradicionals. Així, amb un dibuix sota el lema de "Penjat i Desfet" vegem un paisatge de còmic on es recrea una escena de novel·la negra amb matisos gore. Pel que fa als continguts del llibret, és molt més convencional, tot i que cal destacar una especial salutació de la comissió al barri, l'article de Julià Carles Lahiguera, "L'altra volta de femella", on es tracta el tema del ritual del foc des del punt de vista mitològic, i especialment, l'argument de la falla d'aquell any, que feia una explícita i àcida crítica de les centrals nuclears.



Llibret 1983

El llibret de 1983 va suposar, encara que fora estèticament, un cert punt d'inflexió respecte als anteriors, no tant sols per recuperar l'encap-çalament "Falla Arrancapins", realçat sobre la denominació oficial de la comissió, sinó per la fotografia del Mercat d'Abastos que il·lustra la portada, com també il·lustrarà la temàtica de la falla d'aquell any.
I, efectivament, el llibret de 1983 contenia en primer lloc un informe sobre la situació del Mercat d'Abastos, feta amb col·laboració de l'Associació de Veïns Abastos-Finca Roja. També s'ha de destacar l'article que obri el llibret, en realitat un carta imaginària on un amic li conta a l'altre els canvis esdevinguts a la comissió, en el sentit d'haver recuperat un suposat i autèntic model originari de comissió fallera, front als convencionalismes predominants al món faller.