La granota torna al "jacuzzi"

Allà anem de nou, Peiró, el Llevant torna a primera i el camp de gom a gom; 18.172 afeccionats. Fa uns mesos no erem ni 2.000. Malgrat tot fa goig. I senyeres estrelades fins i tot a la llotja. Fins ací la part destacable. Les celebracions no han estat a l'alçada de les circumstàncies. Cercavila per la Dipu, plou i el Rus s'emboteix la samarreta del club amb calçador i replega els fruits de temporada, parlaments i parlaments i ni una en valencià... Lo de la basílica no l'entenc; quan es farà una celebració "laica"?. A l'Ajuntament molta més gent i molta més pluja. La Rita discreta sense cridar l'atenció en un lateral, no vol cridar l'atenció per si li diuen alguna cosa que no vol escoltar. Probablement eixe siga el motiu de la megafonia tan alta que, de tant en tant, parava a petició/exigència del respectable, i que es posava en marxa curiosament amb els crits contra canal 9 o contra el consistori. Tot ben acurat i molt incòmode per a l'equip de govern que volgué acabar la festa ben aviat. A la fi molta gent gran plorant, i molta emoció de la gent de carrer, dels "descamisats". L'any que be, com deia alguna cançoneta, jugarem contra el Madrid. A l'acabar la cançó algú va dir "i es van a cagar..." Que be l'hauries passat Peiró, que be l'hauries passat.